Pep Guardiola, un líder nat.

Josep Guardiola Sala, més conegut com Pep Guardiola, és actualment l’entrenador del Futbol Club Barcelona, i va ser durant els anys 90 jugador del primer equip, en el que ocupava la posició de migcampista en el sistema de joc del dream team.

Guardiola, durant la seva carrera professional tant de jugador com d’entrenador, ha aconseguit un nombre memorable de títols, actualment és considerat un dels millors entrenadors del món, sobretot després de ser l’únic que ha aconseguit guanyar els 6 títols possibles en una temporada (Lliga, Copa, Lliga de campions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i el mundial de clubs). 

Com a jugador,  va ser considerat el cervell de l’equip, era la imatge de l’entrenador dins el terreny de joc. En la seva posició de migcampista, era l’encarregat de moure’s per tot el centre del terreny de joc, col·laborar en la recuperació de pilota, tant en el camp contrari, com en el propi camp; quan es recuperava la pilota, o ho feia ell o els seus companys, tots el buscaven a ell, a cada jugada la pilota havia de passar per ell, a partir d’aquí ell era qui organitzava el joc, movent la pilota amb sentit d’una banda a l’altre, fent avançar i retrocedir l’equip depenent de la seva intenció.

Guardiola era un jugador molt llest i hàbil;  tenia clar el que s’havia de fer en cada moment, i quasi sempre, en un 99% de les accions realitzava una presa de decisions exitosa, així feia als seus companys millors. Després organitzar i començar jugada al mig camp, podria arribar a fer coses que pocs jugadors en aquell moment podien, passes increïbles a l’espai, parets rapidíssimes, i fins hi tot s’havia atrevit a aventurar-se en xuts llunyans.

Aquesta classe de jugadors són els que qualsevol equip que vol triomfar necessiten, algú que per resumir, mantingui la possessió, recuperi, organitzi i distribueixi el joc.  Bàsicament, Guardiola era l’organitzador del joc, però no manava; el que ell feia era fer que la pilota corres per el camp, perquè els seus companys acabessin la jugada, deixant que els seus companys decidissin per ells mateixos i tinguessin una presa de decisions lliure.

Per ser un jugador d’aquestes característiques s’han de tenir unes bases molt definides:

• El físic és fonamental per bàsicament poder aguantar els 90 minuts que durà un partit. Si disposem d’un bon físic, serem capaços d’estar al 100% tant al minut  5 de partit, com en el 90 en l’ultima jugada del partit.

• La tècnica i la tàctica són indispensables a l’hora de moure i repartir la pilota, distribuir-la i poder organitzar el joc de l’equip.

• La tàctica la defineix Theodorescu (1977) citat a Hernández Moreno (2005:121) de la següent manera: “ És el conjunt d’accions individuals i dels jugadors d’un equip racionalment organitzada i ordenada, tenint en compte els límits de les normes, utilitzant la tècnica correcta, amb l’objectiu final de guanyar”.

• La visió de joc, és la base per poder coordinar i realitzar correctament les anteriors característiques. Segons Herrera (2008) La visió de joc és la clau per entendre las necessitats dels jugadors d’elits des de el punt de vista tècnic i tàctic individual, i des de el punt de vista de l’adaptabilitat del jugador a les situacions canviants del joc. S’ha d’intentar formar jugadors que sàpiguen mirar, percebre i analitzar els successos de cada situació i decidir la millor situació.

    A més, la pressa de decisions es desenvolupa a partir de la millora de la connexió entre el saber (coneixement declaratiu-teòric) i que fer (coneixement procedimental-pràctic). Així, els jugadors experts aconsegueixen prendre millors decisions gracies a la bona relació que fan entre el saber i el fer.

• Per acabar, una de les característiques que més caracteritzava a Guardiola era el lideratge. Pep Era un líder nat, ordenava i organitzava l’equip dins el terreny de joc, era la prolongació de l’entrenador. Aquesta faceta seva el va arribar a conduir al mon on actualment està triomfant, entrenador.

Actualment, Pep Guardiola ha acabat esdevenint un dels millors entrenadors del món, sobretot perquè ha sigut l’únic que ha aconseguit els sis títols possibles en una temporada, però també per la seva manera de treballar i actuar en totes les situacions.

Bibliografia:

• Hernández Moreno, J (2005) Anàlisis de las estructuras del juego deportivo. INDE. Barcelona.

• Herrera (2008) La visión de juego y el pase en fútbol. Revista digital nº 121.