Anàlisi de les diferents estratègies aplicades per contrarestar el joc del F. C. Barcelona

Des de ja fa més de 10 anys sóc aficionat al futbol, i gran seguidor del F. C. Barcelona; podria explicar moltes anècdotes sobre aquest club, però amb els recents esdeveniments que ha viscut en els seus últims partits, tinc interès per analitzar les diferents accions estratègiques que han portat a terme diferents equips.

Si entenem estratègia per “concepte que va lligat a una connotació prioritàriament teòrica de plantejament i elaboració d’un procediment general per afrontar la resolució d’una situació” (Hernández Moreno, 1994) ràpidament ho relacionem amb les accions que elaboren, sobretot el cos tècnic per afrontar un partit, una situació de joc, etc. Aquestes accions es porten a terme per poder fer front a la tàctica que utilitza el Barça com estil de joc. Sampedro (1999) defineix tàctica com “la combinació intel·ligent dels recursos motrius, de forma individual i col·lectiva, per solucionar situacions de joc de forma actual que sorgeixen de la pròpia competició”, per tant entenem la tàctica com el moment de situació real de joc en el qual els jugadors del barça intenten decidir (presa de decisions) en vers al seu company, la pilota i altres elements del joc, per intentar superar a l’equip contrari.

La primera gran situació que recordo va tenir lloc fa 5 anys, s’enfrontaven F.C Barcelona i Chelsea a Stamford Bridge en l’anada dels vuitens de final de la Champions League, i José Mourinho, va fer regar la gespa del camp durant 45 minuts abans del partit tot i havent plogut el mateix dia del partit, per tal de convertir la gespa en una “piscina” i anul·lar el joc de toc del barça. Posteriorment fou Emery en l’últim Valencia - Barça el que obligà a deixar la gespa molt alta i no regar-la en tot el dia perquè la pilota no circules amb comoditat. També cal destacar la pràctica que van realitzar diversos equips de reduir les mides del camp amb la visita del Barça, fins que la LFP ho regulà.

No solament el Barça s’ha trobat amb accions estratègiques fora del partit sinó que també ho ha patit en el camp com per exemple: (1)el marcatge al home de Chico del Almeria a Xavi Hernández que impedia la recepció de la pilota i pogués pensar amb comoditat. (2) La defensa de 8 homes que plantejà l’Inter de Milà en el Camp Nou creant a la frontal de l’àrea de l’Inter una relació de forces molt gran per el fet d’acumular molts jugadors en molt poc espai, i canviar la xarxa competencial d’alguns homes com Eto’o un davanter centre, on el seu rol passava a ser defensiu (lateral esquerra). (3) La defensa avançada que plantejà l’Arsenal per tapar els espais entre les dos línees defensives i així tapar els espais a Messi.

Bibliografia:

HERNÁNDEZ MORENO, J. (1994). Análisis del las estructuras del juego deportivo. INDE. Barcelona.

SAMPEDRO, J. (1999) Fundamentos de la tactica deportiva. Madrid. Gymnos.

Autor: Marc Vilà