Pep Guardiola, un líder nat.

Josep Guardiola Sala, més conegut com Pep Guardiola, és actualment l’entrenador del Futbol Club Barcelona, i va ser durant els anys 90 jugador del primer equip, en el que ocupava la posició de migcampista en el sistema de joc del dream team.

Guardiola, durant la seva carrera professional tant de jugador com d’entrenador, ha aconseguit un nombre memorable de títols, actualment és considerat un dels millors entrenadors del món, sobretot després de ser l’únic que ha aconseguit guanyar els 6 títols possibles en una temporada (Lliga, Copa, Lliga de campions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i el mundial de clubs). 

Com a jugador,  va ser considerat el cervell de l’equip, era la imatge de l’entrenador dins el terreny de joc. En la seva posició de migcampista, era l’encarregat de moure’s per tot el centre del terreny de joc, col·laborar en la recuperació de pilota, tant en el camp contrari, com en el propi camp; quan es recuperava la pilota, o ho feia ell o els seus companys, tots el buscaven a ell, a cada jugada la pilota havia de passar per ell, a partir d’aquí ell era qui organitzava el joc, movent la pilota amb sentit d’una banda a l’altre, fent avançar i retrocedir l’equip depenent de la seva intenció.

Guardiola era un jugador molt llest i hàbil;  tenia clar el que s’havia de fer en cada moment, i quasi sempre, en un 99% de les accions realitzava una presa de decisions exitosa, així feia als seus companys millors. Després organitzar i començar jugada al mig camp, podria arribar a fer coses que pocs jugadors en aquell moment podien, passes increïbles a l’espai, parets rapidíssimes, i fins hi tot s’havia atrevit a aventurar-se en xuts llunyans.

Aquesta classe de jugadors són els que qualsevol equip que vol triomfar necessiten, algú que per resumir, mantingui la possessió, recuperi, organitzi i distribueixi el joc.  Bàsicament, Guardiola era l’organitzador del joc, però no manava; el que ell feia era fer que la pilota corres per el camp, perquè els seus companys acabessin la jugada, deixant que els seus companys decidissin per ells mateixos i tinguessin una presa de decisions lliure.

Per ser un jugador d’aquestes característiques s’han de tenir unes bases molt definides:

• El físic és fonamental per bàsicament poder aguantar els 90 minuts que durà un partit. Si disposem d’un bon físic, serem capaços d’estar al 100% tant al minut  5 de partit, com en el 90 en l’ultima jugada del partit.

• La tècnica i la tàctica són indispensables a l’hora de moure i repartir la pilota, distribuir-la i poder organitzar el joc de l’equip.

• La tàctica la defineix Theodorescu (1977) citat a Hernández Moreno (2005:121) de la següent manera: “ És el conjunt d’accions individuals i dels jugadors d’un equip racionalment organitzada i ordenada, tenint en compte els límits de les normes, utilitzant la tècnica correcta, amb l’objectiu final de guanyar”.

• La visió de joc, és la base per poder coordinar i realitzar correctament les anteriors característiques. Segons Herrera (2008) La visió de joc és la clau per entendre las necessitats dels jugadors d’elits des de el punt de vista tècnic i tàctic individual, i des de el punt de vista de l’adaptabilitat del jugador a les situacions canviants del joc. S’ha d’intentar formar jugadors que sàpiguen mirar, percebre i analitzar els successos de cada situació i decidir la millor situació.

    A més, la pressa de decisions es desenvolupa a partir de la millora de la connexió entre el saber (coneixement declaratiu-teòric) i que fer (coneixement procedimental-pràctic). Així, els jugadors experts aconsegueixen prendre millors decisions gracies a la bona relació que fan entre el saber i el fer.

• Per acabar, una de les característiques que més caracteritzava a Guardiola era el lideratge. Pep Era un líder nat, ordenava i organitzava l’equip dins el terreny de joc, era la prolongació de l’entrenador. Aquesta faceta seva el va arribar a conduir al mon on actualment està triomfant, entrenador.

Actualment, Pep Guardiola ha acabat esdevenint un dels millors entrenadors del món, sobretot perquè ha sigut l’únic que ha aconseguit els sis títols possibles en una temporada, però també per la seva manera de treballar i actuar en totes les situacions.

Bibliografia:

• Hernández Moreno, J (2005) Anàlisis de las estructuras del juego deportivo. INDE. Barcelona.

• Herrera (2008) La visión de juego y el pase en fútbol. Revista digital nº 121.

Els millors gols d'estratègia

Decision-making and cognitive factors in sport

The aim of this article is to analyze the process of decision making in the sport of football, related to my experience in this sport my current situation, because I've gone from playing at a national level to playing in the regional second division in a short time, noticing a reduction in my level due to lack of confidence, my own and from others towards me. When playing in a sport where the level is lower, I settled down and realized that making decisions in front of a driving problem is not as effective. This is why I decided to study in depth the process of decision making, its relation with psychological and cognitive factors, showing that this is not only a matter of individual technique and tactics.

According to Ruiz (2005) one of the challenges of research on psychological processes in sport is to approach the understanding of what the athlete detects, interprets and decides in front of the situations that his sport comes up with.

If we refer to  sport, Gilovich (1984) suggests that this is the most appropriate way to investigate this issue, because knowing what athletes  think, how they analyze a situation, how  they judge the many circumstances that arise in sporting events, what concerns them or how the see themselves in decision-making situations, is of vital importance.

Moreover, we think that decision-making  is not strictly a cognitive act, but is significantly influenced by the mood of the athlete, his fears, confidence in his possibilities and in  those of his teammates or coach,  environment pressure or the perception of risk which his decision can lead to its decision, among other possibilities, advanced planning of actions, declarative knowledge (what to do) and procedural knowledge (how to it) through  experience and tactical knowledge (good analysis of the situation) as well as throught technical knowledge which comes  from practice (more technique gives more resources and more resources will give more possibilities of successful decision-making). To take into account is also how fast he makes a decision, the ability to obtain environmental information, analyze it, select the best possible answer possible and fulfil it (process perception-analysis-solution-execution), highlighting the importance of memory and prior experience.

Research shows that: anticipation, prediction and the decision-making capacity define the difference between good players and the best.

 Therefore, we conclude this article stating that  decision-making in sport depends on the tactics, strategy or technique,  but that both psychological and cognitive issues (memory, perception, prediction or anticipation ) are also important to achieve the desired objective in the most competent way.

Bibliography

Gilovich, T. (1984) Judgmental biases in the world of sport. En W.Straub y J. Williams (Eds.) Cognitive sport psychology. (pp. 31-41). New York, Sport Science Associates

Ruiz L.M., Graupera J.L: (2007) Dimensión subjetiva de la toma de decisiones en el deporte. Universidad de Castilla La Mancha- Toledo. Facultad de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, Universidad de Alcalá de Henares. Madrid

Autor: Miquel A. Rosselló

Anàlisi de les diferents estratègies aplicades per contrarestar el joc del F. C. Barcelona

Des de ja fa més de 10 anys sóc aficionat al futbol, i gran seguidor del F. C. Barcelona; podria explicar moltes anècdotes sobre aquest club, però amb els recents esdeveniments que ha viscut en els seus últims partits, tinc interès per analitzar les diferents accions estratègiques que han portat a terme diferents equips.

Si entenem estratègia per “concepte que va lligat a una connotació prioritàriament teòrica de plantejament i elaboració d’un procediment general per afrontar la resolució d’una situació” (Hernández Moreno, 1994) ràpidament ho relacionem amb les accions que elaboren, sobretot el cos tècnic per afrontar un partit, una situació de joc, etc. Aquestes accions es porten a terme per poder fer front a la tàctica que utilitza el Barça com estil de joc. Sampedro (1999) defineix tàctica com “la combinació intel·ligent dels recursos motrius, de forma individual i col·lectiva, per solucionar situacions de joc de forma actual que sorgeixen de la pròpia competició”, per tant entenem la tàctica com el moment de situació real de joc en el qual els jugadors del barça intenten decidir (presa de decisions) en vers al seu company, la pilota i altres elements del joc, per intentar superar a l’equip contrari.

La primera gran situació que recordo va tenir lloc fa 5 anys, s’enfrontaven F.C Barcelona i Chelsea a Stamford Bridge en l’anada dels vuitens de final de la Champions League, i José Mourinho, va fer regar la gespa del camp durant 45 minuts abans del partit tot i havent plogut el mateix dia del partit, per tal de convertir la gespa en una “piscina” i anul·lar el joc de toc del barça. Posteriorment fou Emery en l’últim Valencia - Barça el que obligà a deixar la gespa molt alta i no regar-la en tot el dia perquè la pilota no circules amb comoditat. També cal destacar la pràctica que van realitzar diversos equips de reduir les mides del camp amb la visita del Barça, fins que la LFP ho regulà.

No solament el Barça s’ha trobat amb accions estratègiques fora del partit sinó que també ho ha patit en el camp com per exemple: (1)el marcatge al home de Chico del Almeria a Xavi Hernández que impedia la recepció de la pilota i pogués pensar amb comoditat. (2) La defensa de 8 homes que plantejà l’Inter de Milà en el Camp Nou creant a la frontal de l’àrea de l’Inter una relació de forces molt gran per el fet d’acumular molts jugadors en molt poc espai, i canviar la xarxa competencial d’alguns homes com Eto’o un davanter centre, on el seu rol passava a ser defensiu (lateral esquerra). (3) La defensa avançada que plantejà l’Arsenal per tapar els espais entre les dos línees defensives i així tapar els espais a Messi.

Bibliografia:

HERNÁNDEZ MORENO, J. (1994). Análisis del las estructuras del juego deportivo. INDE. Barcelona.

SAMPEDRO, J. (1999) Fundamentos de la tactica deportiva. Madrid. Gymnos.

Autor: Marc Vilà

Estratègia futbol sala

L’estratègia en el món futbolístic

En tots els esports, tant individuals com col·lectius, trobem el terme estratègia, com un concepte molt important. Podem trobar diferents definicions d’estratègia, però totes es centren en la mateixa idea, una definició clara i concisa és la de Bouthier (1988; citat a Gréhaigne, et. al, 2005:27), “es refereix a tots els plantejaments, els principis de joc, i directrius d’acció decidits abans d’un partit per organitzar l’activitat de l’equip i els jugadors durant el joc”.

En el futbol trobem una estratègia principal; és la formació de l’equip, és a dir, la col·locació dels jugadors en el terreny de joc. Per exemple, el FC Barcelona utilitza molt sovint una estratègia basada en el sistema de joc 1-4-3-3, basat en l¡intenció de tenir el màxim control de la pilota i en la recuperació ràpida d’aquesta, mitjançant la pressió total, avançant molt les línees. Destaca també la col.locació dels seus davanters dretà i esquerrà aferrats a les línees de banda, donant amplitud al camp, buscant l’entrada cap a l’interior d’aquests i el desdoblament dels laterals o les entrades de segon línea de jugadors com Andrés Iniesta. Per altra banda tenim el Deportivo de la Coruña, aquest equip, a causa de no tenir bons davanter amb gran tècnica individual, basa el seu joc en una forta defensa i un ràpid contraatac, ells juguen amb un sistema de joc de 1-5-4-1. Per escollir el sistema de joc del teu equip pots utilitzar el sistema SWOT (Grant, et. al, 2010)  amb el qual observaràs les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces del teu equip, d’aquesta manera, l’equip Gallec, podria observar que no s’equivoca, ja que d’aquesta manera contraresta les bones davanteres rivals i evita els espais en defensa .

A part del sistema de joc, dins del món del futbol també trobem una altra classe d’estratègia molt important, la qual pot fer decantar la victòria en qualsevol moment per un dels dos equips, es denomina jugades a pilota parada. Aquesta classe d’estratègia s’observa en les jugades de córner, faltes (directes o indirectes), inclús en les tretes de banda. A diferència de l’altra tipus d’estratègia, aquesta es realitza en moments puntuals. Un clar exemple d’aquesta classe d’estratègia és el gol que va fer Carles Puyol contra el Real Madrid fa dues temporada en la derrota del Madrid per 2 a 6. El gol va arribar a través d’una falta llançada per Xavi Hernández, el qual la va penjar al punt de penal i Puyol, completament desmarcat, va rematar de cap enviant la pilota dins la porteria de Casillas. Per tal de que en Carles rematés sol a porteria els seus companys van realitzar moviments d’engany avançant-se i d’altres realitzant pantalles i deixant un espai buit perquè el capità fes el gol que significava 1-2 a favor dels barcelonistes.

Bibliografia:

-         Grant, J., McKechnie, D.S. & Chinta, R. (2010) Using the Business S Word - STRATEGY- for Sports. The Sport Journal

-         Gréhaigne, J., Richard, J., Griffin, L. (2005). Teaching and learning team sports and games. New York: Taylor & Francis Group

Autor: Oriol Ribas